top of page

OBESITAT: EL FUTUR A LES TEVES MANS


En Carles, la Laia, en Cesc,.... com milions i milions de persones eren persones plenes de somnis, plenes d’alegries, plenes de ganes de viure, fins que de sobte i sense ser conscients, una de les epidèmies més mortals que existeixen i que actualment va en augment, es va creuar en els seus camins, privant-los, per sempre més de poder seguir gaudint de la vida, estem parlant de la gran malaltia del s.XXI : L’OBESITAT.


Aquest post és un petit homenatge a totes aquelles víctimes que com en Carles, la Laia, en Cesc i les seves famílies, no van estar a temps o no van poder reaccionar a temps contra l’obesitat, alhora també serveixi per sensibilitzar i conscienciar a totes les persones d’arreu del món que pateixen d’obesitat i/o patiran d’obesitat durant els pròxims anys, del perill que suposa aquesta malaltia per les seves vides.


Per poder conèixer bé, amb garanties i poder fer front al perill que suposa aquesta gran epidèmia, anem a conèixer primer les seves característiques, com actua, quins factors influeixen.... per finalment, saber quines són les pautes a seguir per poder evitar-la o poder establir uns hàbits saludables.


QUE ÉS?


Es tracta d’una malaltia reconeguda en el CIE-10 ( classificació internacional malalties) com a E66 ,on és recullen i és classifiquen altres subtipus d’obesitat ( endògena, exògena, nutricional, mòrbida,...).

Segons la OMS podríem definir l’obesitat i el sobrepès com “ una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut “.

Per tal de poder diagnosticar una obesitat o un sobrepès s’utilitza l’índex de massa corporal ( IMC) que és el coeficient resultant de dividir el pes de la persona (KGS) entre la seva alçada (m2).

Segons Oms, un índex igual o superior a 25 ens indica sobrepès i un índex igual o superior a 30 ens indica obesitat( cal dir que el sobrepès és l’avantsala de l’obesitat).


COM ACTUA?


Quan fem la referència d’epidèmia mortal en augment, estem parlant de la segona causa de mort previsible arreu del món i es preveu que durant aquest s.XXI és convertirà en la causa principal (actualment 2’8 mill. de morts a l’any en el món).

Òbviament l’obesitat és la causa i la gran mortalitat és deguda a les conseqüències derivades de la malaltia (malalties cardiovasculars principalment cardiopaties i accidents cerebrals vasculars , càncers, diabetis tipus II...).

Tanmateix, el fet de patir obesitat comporta una estigmatització social per part de la societat ja sigui tan en l’àmbit escolar com en el laboral ja d’adult o en l’àmbit familiar , que pot derivar en una persona amb un perfil psicològic de baixa autoestima i una autoimatge negativa de si mateixa i amb un estil social basat en unes pobres relacions socials molt propensa a poder patir trastorns psicofisiològics en un futur.

Cal dir que, referent a l’obesitat infantil, aquesta ha crescut molt ràpidament en els últims temps arreu del món convertint-se en un greu problema per la societat, i es troba directament relacionada amb múltiple malalties cròniques que acabaran patint els infants afectats al llarg de les seves vides.



FACTORS DESENCADENANTS


Principalment, existeix un ampli consens alhora de determinar els factors desencadenants de l’obesitat que a grans trets, es podrien resumir en 3:


1-Factors epigenètics i socioculturals: Segons diversos estudis, genèticament hi han certes persones que posseeixen una elevada predisposició a patir obesitat durant les seves vides en comparació a d’altres, de la mateixa manera que existeixen diferents cultures arreu del món que tenen diferents estils alimentaris que depenent de la zona geogràfica, unes poden afavorir progressivament l’obesitat en comparació a d’altres ( dieta mediterrània vs dieta americana ).


2-Sedentarisme i mals hàbits alimentaris: Un estil de vida sedentari sense exercici físic i un estil alimentari desequilibrat dona peu a un important desajust energètic en l’organisme. El cos humà està dissenyat per al moviment i l’alimentació necessària per a qualsevol moviment reajusta l’equilibri energètic.


3-Factors psicològics: Sens dubte el factor més determinant, parlem de les conductes emocionals associades al estils i hàbits alimentaris. I és que un estil de vida saludable no és suficient si no es saben reconèixer i gestionar bé les emocions subjacents, per tant la clau està en l’equilibri emocional, per exemple; una persona amb un quadre d’ansietat o depressió pot arribar a menjar excessivament per pal·liar l’emoció subjacent en aquell moment (en aquest cas l’emoció predominant és la tristesa).


Per poder-nos fer una petita idea de l’impacte i el poder de les emocions que poden influir en l’obesitat, serveixi d’exemple l’èxit actual de les famoses cadenes d’alimentació, conegudes arreu del món com “fast foods” (menjar ràpid).


Els “fast foods” i en especial els “junk food” (menjar porqueria), com es sabut, són estils alimentaris que és basen en el consum d’aliments potencialment perjudicials per a la salut, especialment aquests últims (sense entrar en detalls) on milions i milions de consumidors consumeixen un còctel de greixos, sals, sucres i colesterol,.. etc. en un temps de consum ràpid.

Ara bé, si potencialment són tan perillosos i nocius, perquè milions i milions de persones d’arreu del món continuen apostant per aquest perillós estil alimentari?

Imaginem que, per exemple, una de les víctimes de l’obesitat, en Carles, quan era un infant sovint solia anar a menjar amb la seva família (pares i germans) a una coneguda cadena de restaurants “fast foods”. Per als seus pares, degut al ritme de vida, suposava un moment d’oci familiar, ràpid i econòmic ( una de les claus dels fast foods), a la vegada que es convertia en un moment d’unió i felicitat (els nens obtenien un regal sorpresa pel consum dels aliments, que més es podia demanar!).


Està clar doncs que l’emoció predominant en aquests moments és l’alegria, per tant tenim el primer ancoratge emocional: moments familiars en “fast food”= ALEGRIA


En Carles, quan és ja un adolescent, continua anant a menjar als “fast foods” bé amb la seva família (ja que es troba feliç) o amb altres persones del seu entorn, amics, amigues... (es troba en l’etapa d’establir nous vincles socials).Per tant, es manté l’antic ancoratge emocional i s’estableix un de nou, el de les relacions socials, sempre amb l’emoció positiva de l’alegria com a emoció principal.

Ja d’adult, en Carles i la seva parella (que al igual que ell , durant la seva vida també ha freqüentat els “ fast foods”) solen anar sovint amb els seus fills, a les mateixes cadenes de menjar ràpid. Com que econòmicament surt rentable i es consumeix molt ràpidament, i el més important és, que” la família es troba en un context feliç”, en aquell moment, tornem a trobar-nos amb l’alegria com a emoció predominant, i el cicle torna a començar.....

Freqüentar un” fast food “ no desenvolupa el sobrepès ni l’obesitat en la persona, el més perillós és, que es pugui establir aquest sistema d’alimentació com a hàbit alimentari en les persones, com a estil, i sense adonar-nos, en silenci, es vagi convertint en un hàbit alimentari (que l’acceptem com a correcte i saludable) en nosaltres.



QUE PODEM FER?


La conscienciació és fonamental per fer front i aturar el perillós augment de l’obesitat, sobretot prendre consciència de que (a dia d’avui) només disposem d’un cos que l’hem de cuidar i molt, si volem viure amb plenitud les nostres vides (a dia d’avui només tenim una) i sensibilitzar-nos amb el perill que suposa no cuidar-nos com cal i les conseqüències que es poden derivar.


Una conscienciació que pot actuar de manera efectiva, a mode de prevenció si es produeix en diferents àmbits de la societat d’una manera transversal, és a dir ,des de la educació a les escoles, l’educació en la sanitat, l’educació en la família i d’una manera continuada en el temps per establir-se en la consciència de moltes generacions futures.



A mode d’acció, el ser humà té la capacitat de regular els hàbits alimentaris, el desgast energètic i el control emocional ,recursos a l’abast de tothom per fer front a l’obesitat; es recomana doncs que si no es posseeixen les habilitats necessàries per poder-ho fer front, posar-se en mans d’un especialista de la salut (metge, dietista-nutricionista, psicòleg,..).


Malauradament el somni d’en Carles, com en el de moltes persones, va acabar un dia quan de sobte va patir una aturada cardio respiratòria, morint en l’acte, tenia 47 anys i pesava 128 quilos deixant enrere a la seva família i tota una vida per davant; encara som a temps de canviar el destí de l’obesitat i ara més que mai està al nostre abast poder-ho fer realitat i sobretot, si actuem amb la convicció de que les persones són capaces de fer-ho possible,amb total seguretat ,podem assegurar que, per sempre més, el seu futur estarà a les teves mans.


Featured Posts
Recent Posts
Archive
Search By Tags
Follow Us
  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square
  • Google+ Basic Square

Equilibrium Espai de Salut

Plaça Marquès de Camps, 16  1r   2a

17001 GIRONA

 

Telf.  659071166 / 872081505

  • Facebook - Black Circle
  • Twitter - Black Circle
  • Google+ - Black Circle
  • YouTube - Black Circle
  • Pinterest - Black Circle
  • Instagram - Black Circle
bottom of page